Agustí Puig: “Des de la cambra”


Natàlia Chocarro
About on 17 de March de 2016

L’interior és gèlid i silenciós, només el sentir de les petjades i el batec d’una tímida flama els acompanya. Just allà, en el punt on la penombra és més impenetrable, els caçadors conjuren els elements i les forces de la natura per assegurar una batuda generosa. La roca, aspra i humida, esdevé un gran llenç des d’on somiar la vida i perpetuar una presència; un lloc d’aixopluc des del qual l’home pren consciència màgica i estètica del fet creatiu. Aquest és l’espai des d’on la mirada -avantsala de tota manifestació artística- planteja la recerca d’un enigma, el de l’existència i el seu sentit, que des d’èpoques pretèrites fins als nostres temps ha llegat més interrogants que respostes.

La cova prehistòrica que va acollir una de les formes artístiques primigènies és l’antecedent remot de la cambra contemporània on l’artista Agustí Puig concep – a través de l’expressió pictòrica i el procediment del gravat-, els compartiments interiors que habita l’ésser humà. El seu projecte d’instal·lació, projectat com un corredor subterrani amb bifurcacions insospitades, es nodreix de figures rituals i lletanies xamanístiques esbossades en traços onírics i cadències de matèria salvatge. El cos fragmentat, els signes -l’ull i el bastó-, i una successió desorbitada de nombres que acompleixen les ordres del temps, són símbols dels nostres compartiments interiors – els calaixos als quals al·ludia Bergson-, que narren les nostres vicissituds, encerts, temors i construeixen un trajecte – el corredor-, en el qual deixar transcórrer la contemplació.

Natàlia Chocarro Bosom
Comissària
Fundació Vila Casas